La Flama del Canigó és un dels símbols identitaris dels Països Catalans. Aquesta flama és extreta de la foguera que es fa a la Pica del Canigó la nit de Sant Joan, la més llarg de tot l’any. Així, la mitjanit del 22 de Juny és símbol de la unitat d’aquest país, a més de celebrar la Diada de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans.
En el seu recorregut final fins al Monestir de Montserrat, diversos relleus l’acostaran a molts pobles de tot Catalunya tot passant per diferents comarques del nostre país. El més important d’aquests pobles en aquest acte, Igualada.
A cada un dels pobles on la Flama del Canigó arriba s’hi llegeix un Manifest, subratllant la unitat dels Països Catalans, i s’hi fan diferents actes relacionats (com sardanes, castellers, gegants, etc.). Després d’això, un grup d’atletes la portarà tot fent relleus fins al Monestir de Montserrat, on la comunitat de monges i creients ja l’estaran esperant.
A Manlleu la Flama arriba amb tot un seguici de persones, i es porta directament a la Plaça Major. Allà les autoritats principals llegeixen cada any un Manifest, i representants d’associacions del poble i de les diferents escoles llegeixen poemes, interpreten algunes cançons tradicionals catalanes, i fan el seu petit tribut a la Flama. Ja per finalitzar, els Nyerros de la Plana fan una petita actuació, seguit del Cant dels Segadors cantat per tots els assistents. La Flama representa la tradició i la fidelitat a les arrels, el desig d’unitat dels Països Catalans i el desig d’assolir els reptes pendents per a la Catalunya del segle XXI.